Senyor President del Centre de Lectura,
Amics tots,
Som aquí per presentar el llibre de l’escriptor mallorquí Pere Morey Servera, gran enamorat de la història catalana i molt particularment de la història d’Occitània i de les relacions històriques entre catalans i occitans.
L’associació que represento, com a president, és el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que fou fundada el 1978, ara fa 31 anys i que en els seus inicis féu molts actes en aquesta mateixa casa, organitzats per Jordi Pàmies, un gran enamorat d’Occitània. Amb la seva mort s’acabaren els actes al Centre de Lectura, però ara feliçment amb el llibre que presentem, reiniciem els contactes directes entre el CAOC i el Centre de Lectura.
El CAOC ja presentà el seu anterior llibre “La metgessa càtara” a Barcelona i ara presenta aquest nou que és una continuació de l’anterior.
Però hi ha una raó encara més profunda. El CAOC patrocina aquestes presentacions perquè Pirènia s’identifica amb l’espai i el contingut del projecte capital i transversal dels països occitano-catalans, del CAOC.
Pirènia es fonamenta en una realitat que té les arrels ben profundes en la història fantàstica i dramàtica dels catalans i dels occitans.
Pere Morey des de Mallorca ens descriu la història catalano-occitana i a les pàgines en blanc del que podia haver passat ens hi posa una ucronia molt versemblant. Tan versemblant que el CAOC ja hi treballa des de fa 31 anys en un projecte comú dels dos pobles germans.
Aquest projecte de l’espai occitano-català ja va entusiasmar el gran polític català Enric Prat de la Riba i el seguí Josep Carbonell i Gener com a director de l’Oficina de Relacions Meridionals. Aquest ideal fou estroncat per la Dictadura franquista i un cop acabada el CAOC el porta endavant des de fa més de tres dècades.
A aquest espai, el nostre escriptor mallorquí, l’anomena Pirènia. Hi posa Aragó per evidents raons històriques. Coma a mallorquí que és no oblida ses illes però València hi està deslligada o absent.
Però amb Navarra, que li agrada, no gosa.
L’ucronia té aquestes coses, quan hi ha diferents possibilitats se n’ha d’escollir una però això no desacredita les altres.
El seu caràcter genuïnament mallorquí fa les delícies dels principatins pel seu llenguatge desenfadat i imprevisible. Quan segueix una línia més o menys seriosa et surt amb una frase pròpia o manllevada amb la qual llança una sageta intencionadament dirigida al personal de fora del context que des de fa centúries ens fan la punyeta.
Aquesta Pirènia és culturalment homogènia, religiosament diversa i lingüísticament imprecisa. Però el tema lingüístic a l’autor no li és pas indiferent i escriu “un foraster no és qui ha nascut a fora, és un que es queda espiritualment a fora i no vol aprendre l’idioma ni compartir els costums”.
La ucrania es fa a partir de fets passats, però l’autor també parla dels fets futurs, en temps passat, com la reunió a Montsegur de tot el govern de Pirènia el 11 de setembre de 2013 en el 800 aniversari de la batalla de Muret, la qual no va guanyar Simó de Montfort. El seny de Pirènia i del rei en Pere van allunyar l’amenaça dels pobles del Nord que volien destruir l’ànima del nostre poble. Té raó en Pere Morey, no han destruït l’ànima del nostre poble, encara que realment vàrem perdre a Muret el 11 de setembre de 1213.
El dilluns 27 d’abril de 2009 jo era a l’alcaldia de Montsegur per parlar amb el batlle del XXXI Aplec a Montsegur que organitza el CAOC des de fa 31 anys. Actualment el poble té 80 habitants. Però això no importa, dins 4 anys l’onze de setembre de 2013, Montsegur tindrà un gran planetàrium per acollir tot el govern de Pirènia: el president, Consell de Ministres, els cònsols que representen cada país, el Consell de Set, els Setze Jutges, i el Consell Superior. Tot plegat les cinquanta persones més significatives de la confederació. Efectivament aleshores Saturn i Venus estaran molt pròxims entre Virgo i Libra, al cel de Ponent. Això és ciència pura.
I quants habitants tindrà aleshores Montsegur? Doncs no ho diu explícitament. Però es pot deduir aproximadament. Diu que en aquella data futura Montsegur té una ambulància perquè està establert que se n’ha de tenir una per cada mil habitants de qualsevol nucli de població. Per tant, com a mínim dintre quatre anys Montsegur tindrà 1000 habitants. Això jo no ho sabia quan vaig veure l’alcalde fa 18 dies. Cal prevenir-lo que Montsegur es farà gran en 4 anys. Mare meva quin trasbals més gran tindrà. Però el detall de l’ambulància li agradarà i a mi també, ja que és molt important. L’any passat a l’Aplec de Montsegur, la meva dona, aquí present, va haver de ser traslladada des del Prat dels Cremats, amb un cotxe particular de la filla de l’alcalde fins l’hospital de Lavelanet, perquè fins ara Montsegur no té cap ambulància. Però ja ho té previst Pere Morey.
Això és una de les moltes coses que podrem descobrir en aquest llibre. I quan l’haureu llegit algú em trobarà la manera d’explicar com és que no havent perdut a Muret el 1213, en canvi cremessin el 1244 els darrers càtars a Montsegur. Però no us alarmeu, ell mateix ho explica: “això era a una altra dimensió temporal”.
Moltes gràcies i benvinguts a Montsegur el 21 de juny.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Amics tots,
Som aquí per presentar el llibre de l’escriptor mallorquí Pere Morey Servera, gran enamorat de la història catalana i molt particularment de la història d’Occitània i de les relacions històriques entre catalans i occitans.
L’associació que represento, com a president, és el Cercle d’Agermanament Occitano-Català, que fou fundada el 1978, ara fa 31 anys i que en els seus inicis féu molts actes en aquesta mateixa casa, organitzats per Jordi Pàmies, un gran enamorat d’Occitània. Amb la seva mort s’acabaren els actes al Centre de Lectura, però ara feliçment amb el llibre que presentem, reiniciem els contactes directes entre el CAOC i el Centre de Lectura.
El CAOC ja presentà el seu anterior llibre “La metgessa càtara” a Barcelona i ara presenta aquest nou que és una continuació de l’anterior.
Però hi ha una raó encara més profunda. El CAOC patrocina aquestes presentacions perquè Pirènia s’identifica amb l’espai i el contingut del projecte capital i transversal dels països occitano-catalans, del CAOC.
Pirènia es fonamenta en una realitat que té les arrels ben profundes en la història fantàstica i dramàtica dels catalans i dels occitans.
Pere Morey des de Mallorca ens descriu la història catalano-occitana i a les pàgines en blanc del que podia haver passat ens hi posa una ucronia molt versemblant. Tan versemblant que el CAOC ja hi treballa des de fa 31 anys en un projecte comú dels dos pobles germans.
Aquest projecte de l’espai occitano-català ja va entusiasmar el gran polític català Enric Prat de la Riba i el seguí Josep Carbonell i Gener com a director de l’Oficina de Relacions Meridionals. Aquest ideal fou estroncat per la Dictadura franquista i un cop acabada el CAOC el porta endavant des de fa més de tres dècades.
A aquest espai, el nostre escriptor mallorquí, l’anomena Pirènia. Hi posa Aragó per evidents raons històriques. Coma a mallorquí que és no oblida ses illes però València hi està deslligada o absent.
Però amb Navarra, que li agrada, no gosa.
L’ucronia té aquestes coses, quan hi ha diferents possibilitats se n’ha d’escollir una però això no desacredita les altres.
El seu caràcter genuïnament mallorquí fa les delícies dels principatins pel seu llenguatge desenfadat i imprevisible. Quan segueix una línia més o menys seriosa et surt amb una frase pròpia o manllevada amb la qual llança una sageta intencionadament dirigida al personal de fora del context que des de fa centúries ens fan la punyeta.
Aquesta Pirènia és culturalment homogènia, religiosament diversa i lingüísticament imprecisa. Però el tema lingüístic a l’autor no li és pas indiferent i escriu “un foraster no és qui ha nascut a fora, és un que es queda espiritualment a fora i no vol aprendre l’idioma ni compartir els costums”.
La ucrania es fa a partir de fets passats, però l’autor també parla dels fets futurs, en temps passat, com la reunió a Montsegur de tot el govern de Pirènia el 11 de setembre de 2013 en el 800 aniversari de la batalla de Muret, la qual no va guanyar Simó de Montfort. El seny de Pirènia i del rei en Pere van allunyar l’amenaça dels pobles del Nord que volien destruir l’ànima del nostre poble. Té raó en Pere Morey, no han destruït l’ànima del nostre poble, encara que realment vàrem perdre a Muret el 11 de setembre de 1213.
El dilluns 27 d’abril de 2009 jo era a l’alcaldia de Montsegur per parlar amb el batlle del XXXI Aplec a Montsegur que organitza el CAOC des de fa 31 anys. Actualment el poble té 80 habitants. Però això no importa, dins 4 anys l’onze de setembre de 2013, Montsegur tindrà un gran planetàrium per acollir tot el govern de Pirènia: el president, Consell de Ministres, els cònsols que representen cada país, el Consell de Set, els Setze Jutges, i el Consell Superior. Tot plegat les cinquanta persones més significatives de la confederació. Efectivament aleshores Saturn i Venus estaran molt pròxims entre Virgo i Libra, al cel de Ponent. Això és ciència pura.
I quants habitants tindrà aleshores Montsegur? Doncs no ho diu explícitament. Però es pot deduir aproximadament. Diu que en aquella data futura Montsegur té una ambulància perquè està establert que se n’ha de tenir una per cada mil habitants de qualsevol nucli de població. Per tant, com a mínim dintre quatre anys Montsegur tindrà 1000 habitants. Això jo no ho sabia quan vaig veure l’alcalde fa 18 dies. Cal prevenir-lo que Montsegur es farà gran en 4 anys. Mare meva quin trasbals més gran tindrà. Però el detall de l’ambulància li agradarà i a mi també, ja que és molt important. L’any passat a l’Aplec de Montsegur, la meva dona, aquí present, va haver de ser traslladada des del Prat dels Cremats, amb un cotxe particular de la filla de l’alcalde fins l’hospital de Lavelanet, perquè fins ara Montsegur no té cap ambulància. Però ja ho té previst Pere Morey.
Això és una de les moltes coses que podrem descobrir en aquest llibre. I quan l’haureu llegit algú em trobarà la manera d’explicar com és que no havent perdut a Muret el 1213, en canvi cremessin el 1244 els darrers càtars a Montsegur. Però no us alarmeu, ell mateix ho explica: “això era a una altra dimensió temporal”.
Moltes gràcies i benvinguts a Montsegur el 21 de juny.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada