dimarts, 27 d’abril de 2010

CARTA D'ENRIC GARRIGA A FELIP HAMMEL


De: CAOC
Enviado el: martes, 27 de abril de 2010 03:12
Para: Felip HAMMEL
Asunto: 

Sénher Felip Hammel


Car amic,

Recebèri lo vòstre messatge del 23 d'abril de 2010 e vos vòli mercejar fòrça per las vòstras paraulas de sosten que me son arribadas en unes moments de fòrta tension, emocion e pression morala. Mercés.

La Lei de l'Occitan aurà una fòrta incidència istorica en Catalonha perqué declarar e aplicar l'oficialitat d'una lenga, que se parla pas en un territòri, es una causa insolita. E encara es mai estonant veire que deguna persona e degun partit politic (catalan o castelhan) aja protestat abans amb l'Estatut e ara amb aquesta Lei. I a pas cap de problèma.

Mas las possibilitats de dobertura de relacions mai eficaças entre catalans e occitans e entre institucions catalanas e occitanas seriá fòrça diferent se la lei es de l'Aranés o de l'Occitan.

Se la Generalitat causís l'aranés coma variatat oficiala de l'occitan serà una catastròfa per las relacions oficialas exterioras amb Occitania e tanben per l'ensenhament de la lenga en Catalonha.

Es evident que l'aranés es malaisit per se comunicar amb los autres dialectes occitans. A la practica, en Aran, i a pas cap de comunicacion.

Sonque en francès.

Contrariament, lo lengadocian pels catalans es lo mai proche e lo mai aisit per aprene la lenga. E nos balha la possibilitat de nos comunicar aisidament amb totes los dialectes occitans.

Sabi, e sabon los linguistas catalans, que l'occitan a pas un estàndard declarat oficialament. En primièr, existís pas un poder politic o una Acadèmia per lo declarar.

E tanben, perqué es dificil de metre d'acòrdi totes los defensors dels dialectes.

Mas coma disètz vos meteis: "l'estandardizacion, agrade o pas, es plan en camin".

Un lingüista catalan, Albert Pla Nualart, ven d'escriure e publicar una libre "Això del català" e dedins se pòt trapar definicions sus l'estàndard d'una lenga. Ditz que l'estàndard es una lenga colloquial e sonque se pòt percebre cresible se se basa en un dialecte, aquel de mai pes social, demografic e lingüistic e amb una centralitat geografica e una centralitat linguistica.

D'autra part, coincidís amb çò que me ditz Sèrgi Granièr, de Narbona, qu'es "a l'encòp mai classic, mai general e lo mai central".

Totas aquestas condicions son atribuïdas al dialecte lengadocian, que coma disètz vos "fa, per la part bèla, foncion de "coiné" (lenga de comunicacion larja)".

Lo dissabte 17 d'abril de 2010 encontrèri a Carcassona (a l'Amassada del POC) David Grosclaude, me prenguèt d'un costat e me parlèt de la lei de l'aranés e qu'èra amic del Sindic de la Val d'Aran. La conversa durèt pas gaire perqué lo POC lo reclamava e ièu èra tanben reclamat pel grop del CAOC.

Lo diluns 19 d'abril le mandèri un messatge pel corrièl qu'ajusti. Èra ocupat per corregir la SETMANA e podià pas parlar per telefon.

Lo dimars lo sonèri un autre còp per telefon. Les posicions èran pas coincidentas sus l'usatge oficial del lengadocian en Catalonha, coma Occitan, e tanpauc per l'ensenhar a Catalonha (que fa lo CAOC).

Avèm acordat nos vèire lo dimècres al Parlament a 10h15 e me lo diguèt en catalan "un quart d'onze". Alara l'ai demandat se fariá la parladissa en catalan. Non, me diguèt, la farai en estandard occitan, coma l'autre còp en 2004.

Çò que se passèt vos l'ai escrich. Lo cal pas repetir. Mas compreni pas perqué vol pas que la Generalitat causís lo lengadocian coma un occitan "comunicatiu".

Ara, los deputats ponents trabalhan e la Lei será aprovada abans dos meses, se i a pas d'interferèncias politicas.

Nos agradariá aver mai de contactes entre lo CIRDOC e lo CAOC. I a fòrça de trabalh a far e nos cal ajudar mutualament.


Plan mercés.


Amistats,


Enric Garriga Trullols

President del CAOC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada