XXIII PUJADA AL PÒRT DE SALAU
1èr d’agost de 2010
1èr d’agost de 2010
Srs. Alcaldes occitans i catalans,
Srs. regidors municipals,
Amics occitans,
Amics catalans,
He escrit aquest discurs fa una setmana i he escrit que avui farà sol i efectivament fa sol.
L’any passat hi havia boira (pels occitans nèbla o broma) i feia fred, força fred. Enguany, fa calor.
El temps ha canviat, nosaltres també, Catalunya també i Occitània també. I és bo de remarcar que aquests canvis uneixen més occitans i catalans. Em refereixo a canviaments culturals i polítics.
E ara contunharai en occitan qu’es lenga oficiala en Catalonha e Aran.
Sabèm totes que i a de causas que son amagadas per la premsa francesa e tanben per la premsa regionala occitana e senon amagadas si que non deformadas e mal interpretadas.
Es çò que se passèt amb la granda manifestacion d’un milion e mièg de personas a Barcelona lo 10 de julh. Èra pas una manifestacion de protèsta coma de costuma. Èra una manifestacion ont totes demandavan l’independéncia de Catalonha.
Catalonha es una nacion adulta, embestiada e malcorada per aver recebut e recebre encara marrits tractaments d’Espanha pendent tres sègles contra la nòstra lenga e cultura.
Totjorn an ensajat de nos assimilar e totjorn sèm estats e sèm una colonia d’Espanha que nos rauba de contunh e fa créisser la pauretat dels catalans e nos mena directament a la misèria.
De tot aquò los catalans n’avèm un sadol, ne sèm farts. Avèm acabada la paciéncia.
Espanha nos refusa, accepta pas la nòstra identitat catalana. En 1714, Catalonha foguèt annexada a Espanha per la fòrça de las armas. Foguèt un matrimòni a la fòrça, una union impausada. Quand un coble se peleja de contunh, la separacion es la sola solucion valabla.
Basta gaitar una carta d’Euròpa de fa 100 ans o 200 ans e veiretz coma a cambiat. Quants d’estats novèls an espelit ! Es una tendéncia naturala istorica que contunha en Euròpa e dins lo monde entièr.
Dins 100 ans, Euròpa serà diferenta, serà democratica, confederala, ont totas las lengas seràn egalament respectadas e totes los pòbles auràn la meteissa dignitat.
E los espanhòls voldràn èstre amics dels vesins catalans, que seràn rics per son trabalh, cultes per sa lenga e cultura, campions esportius e lo Barça e la seleccion catalana ganharà lo campionat del monde de fotbòl regularament cada còp.
Mas aquò dich, que se passarà entre Occitània e Catalonha ?
Per l’immediat Catalonha gardarà l’oficialitat de l’occitan en Catalonha e Aran.
Desplegarà la Lei de l’Occitan qu’es en trin d’aprovar lo Parlament de Catalonha. E aprèp, la farà mai completa amb fòrça prestacions perqué serà liura de las restriccions qu’ara impausa l’Estat espanhòl.
Los catalans qu’aprendràn l’occitan seràn milierats dins las escòlas e universitats de Catalonha.
Los occitans auràn enveja de parlar occitan amb los joves catalans e aprendràn la seuna lenga occitana.
E aprèp ? Aquò es dificil de saber. Mas los occitans prendràn la paraula e benlèu seguiràn l’exemple dels catalans.
La resurreccion es un acte de fe, mas Occitània es pas mòrta. Occitans e catalans serem vius e amics per sempre. E tornarem nos encontrar a Salau. Aicí res aurà cambiat, benlèu lo marrit camin serà melhor.
Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Srs. regidors municipals,
Amics occitans,
Amics catalans,
He escrit aquest discurs fa una setmana i he escrit que avui farà sol i efectivament fa sol.
L’any passat hi havia boira (pels occitans nèbla o broma) i feia fred, força fred. Enguany, fa calor.
El temps ha canviat, nosaltres també, Catalunya també i Occitània també. I és bo de remarcar que aquests canvis uneixen més occitans i catalans. Em refereixo a canviaments culturals i polítics.
E ara contunharai en occitan qu’es lenga oficiala en Catalonha e Aran.
Sabèm totes que i a de causas que son amagadas per la premsa francesa e tanben per la premsa regionala occitana e senon amagadas si que non deformadas e mal interpretadas.
Es çò que se passèt amb la granda manifestacion d’un milion e mièg de personas a Barcelona lo 10 de julh. Èra pas una manifestacion de protèsta coma de costuma. Èra una manifestacion ont totes demandavan l’independéncia de Catalonha.
Catalonha es una nacion adulta, embestiada e malcorada per aver recebut e recebre encara marrits tractaments d’Espanha pendent tres sègles contra la nòstra lenga e cultura.
Totjorn an ensajat de nos assimilar e totjorn sèm estats e sèm una colonia d’Espanha que nos rauba de contunh e fa créisser la pauretat dels catalans e nos mena directament a la misèria.
De tot aquò los catalans n’avèm un sadol, ne sèm farts. Avèm acabada la paciéncia.
Espanha nos refusa, accepta pas la nòstra identitat catalana. En 1714, Catalonha foguèt annexada a Espanha per la fòrça de las armas. Foguèt un matrimòni a la fòrça, una union impausada. Quand un coble se peleja de contunh, la separacion es la sola solucion valabla.
Basta gaitar una carta d’Euròpa de fa 100 ans o 200 ans e veiretz coma a cambiat. Quants d’estats novèls an espelit ! Es una tendéncia naturala istorica que contunha en Euròpa e dins lo monde entièr.
Dins 100 ans, Euròpa serà diferenta, serà democratica, confederala, ont totas las lengas seràn egalament respectadas e totes los pòbles auràn la meteissa dignitat.
E los espanhòls voldràn èstre amics dels vesins catalans, que seràn rics per son trabalh, cultes per sa lenga e cultura, campions esportius e lo Barça e la seleccion catalana ganharà lo campionat del monde de fotbòl regularament cada còp.
Mas aquò dich, que se passarà entre Occitània e Catalonha ?
Per l’immediat Catalonha gardarà l’oficialitat de l’occitan en Catalonha e Aran.
Desplegarà la Lei de l’Occitan qu’es en trin d’aprovar lo Parlament de Catalonha. E aprèp, la farà mai completa amb fòrça prestacions perqué serà liura de las restriccions qu’ara impausa l’Estat espanhòl.
Los catalans qu’aprendràn l’occitan seràn milierats dins las escòlas e universitats de Catalonha.
Los occitans auràn enveja de parlar occitan amb los joves catalans e aprendràn la seuna lenga occitana.
E aprèp ? Aquò es dificil de saber. Mas los occitans prendràn la paraula e benlèu seguiràn l’exemple dels catalans.
La resurreccion es un acte de fe, mas Occitània es pas mòrta. Occitans e catalans serem vius e amics per sempre. E tornarem nos encontrar a Salau. Aicí res aurà cambiat, benlèu lo marrit camin serà melhor.
Visca Occitània!
Visca Catalonha!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada