dissabte, 25 de novembre del 2006

42 REUNION CONJUNTA DEL CAOC CONFERÈNCIA D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS A TOLOSA

LO CAOC: 28 ANS DE RELACIONS CATALANO-OCCITANAS

Cars amics,

L’aventura del CAOC comencèt a Barcelona lo dissabte 21 de genièr de 1978 en un bastiment moderne, amb la faciada tota negra, brilhanta e lisa. Aqueste grand immòble modèrn s’apelava e s’apèla edifici TRADE en anglés. Dedins en una sala i aviá un fum de catalans e tanben dos occitans Cristian Anatòli e sa femna Josepa qu’eran venguts en representacion de Robèrt Lafont de l’Institut d’Estudis Occitans de Tolosa.

La reunion èra presidida per Josep M. Batista i Roca. Foguèt elegida una comission gestionària de 14 personas catalanas que ne coneissèm totes los noms, mas contrariament avèm pas cap lista d’assistents, malgrat que la sala èra comola de monde. L’endeman totes los jornals catalans balhavan la granda novèla de la constitucion del CAOC.

Atal comencèt la granda caminada del CAOC. Catalonha èra en tren de recuperar la Generalitat e l’Estatut d’Autonomia. Sonque fasiá tres meses qu’era arribat lo President Tarradellas. Sonque avian passat quatre meses de la granda manifestacion a Barcelona de un milion e mièg de personas. Per la partida occitana sonque fasiá 5 meses de la marcha de 50000 personas a Larzac per cridar Volèm Viure al País.

En aquel moment i aviá pas encara cap Calandreta occitana.

La primièra calandreta a Pau se faguèt mai tard en 1979. Contràriament l’Escòla Occitana d’Estiu ja èra una granda realitat en 1975-76-77.

Lo CAOC se constituís amb doas seccions, la catalana e l’occitana. Los dos primièrs presidents son Josep Maria Batista i Roca e Pèire Vilar. Doas grandas figuras qu’an passat a l’istòria.

Lo dinamisme del CAOC e l’ànsia e l’enveja de recuperar lo temps perdut se manifestava en un fum de reunions conjuntas de las doas seccions per preparar e realizar encontres e actes de tota mena.

Espelís una revista dels dos CAOC que s’apelava REVIURE. (Lo nom fa somiar)

Podèm constatar que i aviá un fòrt vam e un grand estrambòrd pels dos costats. Mas aquesta frenetica activitat  pot pas durar gaire temps, es fòrça fatigant.

Les reunions conjuntas se fan mens frequentas. Los sòcis del CAOC occitan davalan cada còp mai. En 1985 Robèrt Lafont e Pèire Lagarda demissionan coma President e secretari del CAOC occitan.

Las possibilitats del CAOC son limitadas per las subvencions que recep de la part catalana e la manca de sòcis per la part occitana.

Malgrat totes los problemas e los limitats budgèts, las activitats contunhan amb perseverança, annada rere annada, amb l’iniciativa, lo trabalh e lo supòrt economic de la seccion catalana plan organisada a Barcelona amb un sèti plan equipat e amb emplegats que trabalhan cada jorn pendent tota l’annada.

Occitània a despart del CAOC tanben se bolega amb la creacion de las calandretas; Radio País en 1982; LA SETMANA en 1995; l’Institut Occitan de Pau en 1996; lo CIRDOC en 1999; los diccionaris CANTALAUSA e TOT EN OC en 2005.

Tanben se desrevelhan La Val d’Aran amb la novèla lei del 1980 e las Vals Occitanas del Piemont amb la lei del 1991 e l’inauguracion de l’ESPACI OCCITAN a Dronero lo 2002.

Mas çò que nos interessa ara es dire çò que lo CAOC fa pendent l’annada. Vaquí son trabalh: fa entre 30, 40 e 50 activitats diferentas.

Las mai principalas son:

-    Fa 28 ans qu’organiza los Aplecs dels Fòcs de Sant Joan a Montsegur.
-    Fa 28 ans que participa activament a l’EOE.
-    Fa 19 ans que organiza las Pojadas al Pòrt de Salau.
-    Fa 16 ans que organiza los encontres per Pentecosta a Provença, Delfinat e la Cevena amb lo MARPOC de Nimes.
-    Fa 16 ans que organiza cada dos ans per Pascas jornadas al Cantal e l’Auvernha guidadas per Fèliç Daval.
-    Fa 16 ans que fa venir acordionistas occitans al Festival de Maçaners.
-    Fa 14 ans que participa a las Felibrejadas del Peirigòrd.
-    Fa 9 ans que organisa la DICTADA OCCITANA a Barcelona.

En mai de totas aquestas activitats annadièras, participa a las Amassadas de l’IEO; fa los Premis Rei en Pere; a fait diferentas setmanas occitanas a Barcelona; a festejat a Barcelona totes los anniversaris de Mistral; fa conferèncias e presenta libres; fa corses d’occitan; a presentat Occitània per totes los Païses Catalans; a recebut e acompanhat grops d’occitans per Catalonha; a ajudat a far conèisser la cançon occitana a Catalonha; e un fum d’autres causas pendent 28 ans qu’es imposible d’enumerar aicí per manca de temps.

Una simple cronologia de las relacions occitano-catalana durant los 28 darrièrs  ans ocupa 500 paginas.

A partir d’ara que se passarà? Benlèu i aurà un bolegadís de las causas malgrat la granda dificultat que representa l’estat francès incapable de cambiar la situacion de las autras lengas interioras.

Los exemples d’Europa obligaràn França a considerar una evolucion mai d’acord amb çò que fan los vesins.

La mai granda coneissença exteriora e interiora d’Occitània tanben ajudarà a avançar .

A l’estat espanhòl sabon pas çò qu’es Occitània. Mas en Catalonha los catalans sabon cada còp mai que existís encara Occitània e lo govèrn de la Generalitat ven de declarar oficial la lenga occitana en Catalonha..

Sabèm pas se aquò serà un simbolisme o serà una bona ajuda per intensificar los corses d’occitan en Catalonha.

En relacion al CAOC las dos seccions actualament passan annadas mai tranquilas, mas amb un trabalh eficaç e constructiu, çò que manca son los sòus.

L’Eurocongrés foguèt sonque una granda flama que s’a atudat.

Los novèls presidents Pèire Pessamesa o Enric Garriga an permès avançar e coordinar las activitats dels dos CAOC amb un trabalh mai vigorós e mai efectiu, per afortir las realitats que funcionan e marchan.

Las relacions occitano-catalanes seràn encara fòrça temps desconegudas, per una granda partida dels catalans, mas las realitats d’ara comparadas amb las qu’avià fa 30 ans son plan diferentas. Occitània dedins lo cap dels catalans ara vòl dire quicòm. Abans la paraula èra desconeguda e lo país tanben, qu’èra apelat totjorn coma lo sud de França.

Avançarem malgrat tot perqué avèm lo dreit e la voluntat.

A vosautres de nos ajudar a contunhar

Visca Occitània, Visca Catalonha.

Enric Garriga Trullols
President CAOC català

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada