Benvolguts amics,
Mallorquins, occitans i catalans.
Abans de sopar hem escoltat al pare Massot de Montserrat que ha parlat de les relacions entre Mallorca i Occitània.
Poca cosa hi haig d’afegir, però la conquesta de Mallorca del 1229 fou una conquesta occitana, atès que el rei Jaume I era occità, ja que nasqué a Montpeller el 1208. D’aquesta naixença l’any vinent serà el 800 aniversari.
Està molt bé que parlem de fets passats per recordar d’on venim i que expliquen la situació actual dels nostres països.
Però caldria divulgar més la història contemporània recent per obrir els ulls a molta gent que creuen que el tema occità ja només és història passada.
I la poca bibliografia catalana apareguda sobre el tema enlloc de descobrir amaga i tergiversa la realitat occitanista d’avui ¿Creieu que és positiu parlar de l’il•lusió occitana, del somni d’Occitània? No, perquè els somnis i il•lusions no són precisament realitats.
I molts dels que això diuen i escriuen creuen que Occitània ja està liquidada o està en un procés terminal sense sortida. No coneixem la realitat.
Diuen que la llengua no es parla. També molts occitans i francesos han dit que el català no es parla a Catalunya.
Si apreneu l’occità podreu parlar per tot arreu d’Occitània en occità.
Igualment els occitans i francesos poden parlar per tot arreu dels Països Catalans en català.
Una vegada Lluís Llach es negà a parlar en català en un concert a Occitània perquè creu que són només quatre gats que el parlen i parlà en francès amb disgust dels occitans i del catalans presents.
En canvi hem assistit a Festivals a Carcassona en el teatre de la Ciutadella totalment ple amb 3000 persones per escoltar en occità, durant una hora i mitja, a Robèrt Martí. No solament l’entenien sinó que es petaven de riure pels acudits i els catalans en canvi ens quedàvem en blanc.
Aquí m’hauria agradat que haguessin vingut aquells que parlen d’il•lusió i de somni occità.
M’hauria també agradat que haguessin vingut a Carcassona el 22 d’octubre del 2005 a la Manifestació de 10.000 persones per la llengua occitana.
M’hauria també agradat que haguessin vingut el 17 de març de 2007 a Besiers a la Manifestació de 20.000 persones per la llengua occitana.
Allà no tenen autonomies ni ensenyament obligatori de l’occità, però tenen 36 escoles calandretes associatives de pares que volen que els seus fills aprenguin en occità.
Us caldria veure la fe dels pares , dels mestres i dels alumnes. Però també caldria veure la penúria en què viuen. Recentment, per Pasqua, el CAOC ha visitat la Calandreta d’Orlhac, la que està més al Nord d’Occitània i els hem fet un important donatiu, dintre de les nostres possibilitats, perquè treballen sota mínims.
Occitània necessita la nostra ajuda, no la nostra commiseració.
Ni tampoc la crítica d’aquells que diuen que s’espavilin sols.
Durant els 22 anys del govern de CIU, l’ajuda a Occitània ha estat nul•la.
Es calmaven la consciència amb la Val d’Aran.
Durant el tripartit tampoc res. En canvi es destinen milions d’euros pels pobles d’Àfrica i del tercer món. I a l’interior de Catalunya per la cultura castellana, com la Feria d’Abril.
La prioritat catalana hauria de ser Occitània. Doncs no.
Des del Tripartit rebem menys subvencions, un 50 per cent menys.
Des de que és oficial l’occità a Catalunya no ens subvencionen ni la DICTADA OCCITANA, ni es fa cap curs d’occità subvencionat.
Voldria que m’expliquessin la contradicció de declarar l’oficialitat de l’occità i negar les subvencions pels únics que fem activitats occitanes.
Actualment hi ha tres llengües oficials a Catalunya: català, castellà i occità; però ara s’intenta que siguin tres llengües obligatòries a l’ensenyament: català, castellà i anglès.
Serem més rics amb l’anglès, potser si. Però serem més pobres nacionalment en català i occità. Dues llengües fortes enfront de dues llengües dèbils: català i occità.
Per portar una política nacional cal tenir les coses clares i els nostres polítics no les tenen perquè ignoren la realitat occitana i també la catalana. Dic catalana perquè cap polític s’ha adonat que en Catalunya hi ha més independentistes que mai hi havia hagut en tota la història.
Els polítics, cecs, diuen que toquen de peus a terra, però a Europa cada cop hi ha més estats i Catalunya sempre queda a la cua.
Per acabar només vull dir-vos que les accions del CAOC tenen lloc en un territori conjunt de 28 milions de persones que habiten els Països Catalans i els Països Occitans i això és una realitat que no es pot amagar, malgrat els nostres polítics. Per tant endavant.
Gràcies per haver-me escoltat.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Mallorquins, occitans i catalans.
Abans de sopar hem escoltat al pare Massot de Montserrat que ha parlat de les relacions entre Mallorca i Occitània.
Poca cosa hi haig d’afegir, però la conquesta de Mallorca del 1229 fou una conquesta occitana, atès que el rei Jaume I era occità, ja que nasqué a Montpeller el 1208. D’aquesta naixença l’any vinent serà el 800 aniversari.
Està molt bé que parlem de fets passats per recordar d’on venim i que expliquen la situació actual dels nostres països.
Però caldria divulgar més la història contemporània recent per obrir els ulls a molta gent que creuen que el tema occità ja només és història passada.
I la poca bibliografia catalana apareguda sobre el tema enlloc de descobrir amaga i tergiversa la realitat occitanista d’avui ¿Creieu que és positiu parlar de l’il•lusió occitana, del somni d’Occitània? No, perquè els somnis i il•lusions no són precisament realitats.
I molts dels que això diuen i escriuen creuen que Occitània ja està liquidada o està en un procés terminal sense sortida. No coneixem la realitat.
Diuen que la llengua no es parla. També molts occitans i francesos han dit que el català no es parla a Catalunya.
Si apreneu l’occità podreu parlar per tot arreu d’Occitània en occità.
Igualment els occitans i francesos poden parlar per tot arreu dels Països Catalans en català.
Una vegada Lluís Llach es negà a parlar en català en un concert a Occitània perquè creu que són només quatre gats que el parlen i parlà en francès amb disgust dels occitans i del catalans presents.
En canvi hem assistit a Festivals a Carcassona en el teatre de la Ciutadella totalment ple amb 3000 persones per escoltar en occità, durant una hora i mitja, a Robèrt Martí. No solament l’entenien sinó que es petaven de riure pels acudits i els catalans en canvi ens quedàvem en blanc.
Aquí m’hauria agradat que haguessin vingut aquells que parlen d’il•lusió i de somni occità.
M’hauria també agradat que haguessin vingut a Carcassona el 22 d’octubre del 2005 a la Manifestació de 10.000 persones per la llengua occitana.
M’hauria també agradat que haguessin vingut el 17 de març de 2007 a Besiers a la Manifestació de 20.000 persones per la llengua occitana.
Allà no tenen autonomies ni ensenyament obligatori de l’occità, però tenen 36 escoles calandretes associatives de pares que volen que els seus fills aprenguin en occità.
Us caldria veure la fe dels pares , dels mestres i dels alumnes. Però també caldria veure la penúria en què viuen. Recentment, per Pasqua, el CAOC ha visitat la Calandreta d’Orlhac, la que està més al Nord d’Occitània i els hem fet un important donatiu, dintre de les nostres possibilitats, perquè treballen sota mínims.
Occitània necessita la nostra ajuda, no la nostra commiseració.
Ni tampoc la crítica d’aquells que diuen que s’espavilin sols.
Durant els 22 anys del govern de CIU, l’ajuda a Occitània ha estat nul•la.
Es calmaven la consciència amb la Val d’Aran.
Durant el tripartit tampoc res. En canvi es destinen milions d’euros pels pobles d’Àfrica i del tercer món. I a l’interior de Catalunya per la cultura castellana, com la Feria d’Abril.
La prioritat catalana hauria de ser Occitània. Doncs no.
Des del Tripartit rebem menys subvencions, un 50 per cent menys.
Des de que és oficial l’occità a Catalunya no ens subvencionen ni la DICTADA OCCITANA, ni es fa cap curs d’occità subvencionat.
Voldria que m’expliquessin la contradicció de declarar l’oficialitat de l’occità i negar les subvencions pels únics que fem activitats occitanes.
Actualment hi ha tres llengües oficials a Catalunya: català, castellà i occità; però ara s’intenta que siguin tres llengües obligatòries a l’ensenyament: català, castellà i anglès.
Serem més rics amb l’anglès, potser si. Però serem més pobres nacionalment en català i occità. Dues llengües fortes enfront de dues llengües dèbils: català i occità.
Per portar una política nacional cal tenir les coses clares i els nostres polítics no les tenen perquè ignoren la realitat occitana i també la catalana. Dic catalana perquè cap polític s’ha adonat que en Catalunya hi ha més independentistes que mai hi havia hagut en tota la història.
Els polítics, cecs, diuen que toquen de peus a terra, però a Europa cada cop hi ha més estats i Catalunya sempre queda a la cua.
Per acabar només vull dir-vos que les accions del CAOC tenen lloc en un territori conjunt de 28 milions de persones que habiten els Països Catalans i els Països Occitans i això és una realitat que no es pot amagar, malgrat els nostres polítics. Per tant endavant.
Gràcies per haver-me escoltat.
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada