diumenge, 3 d’agost de 1997

DISCURS D'ENRIC GARRIGA TRULLOLS AL PORT DE SALAU

Amics occitans i catalans,

Hem arribat aquí dalt amb esforç i amb alegria. Hem  coronat el cim i ens hem retrobat un cop més occitans i catalans. La Pujada costa, costa de pujar, costa un esforç per arribar-hi,  com sempre ens diu Jordi Carrera, l'inventor de la Pujada. Però també costa de perseverar i continuar. Tots plegats hem perseverat, hem continuat i hem arribat al X aniversari amb la mateixa fe i entusiasme  de la primera Pujada. Aquesta és la festa i la manifestació de més altura que el CAOC fa per reivindicar la nostra cultura comuna  i el dret de viure en dignitat i igualtat, tant pel català com per l'occità.

Reclamem drets iguals pel català i l'occità. No som ciutadans de segona categoria. Som ciutadans europeus amb els mateixos drets que tots els altres. Si els polítics espanyols o francesos no ho entenen, és que no s'han adonat encara que el temps dels imperialismes i dels centralismes estan, inexorablement, en vies de liquidació. Però el mal que ens han fet també s'ha de reparar. No valen els arguments d'un pretès trencament social per a mantenir les nostres llengües respectives en una situació de subordinació, submissió i inferioritat. Quan el francès i el castellà ens eren imposats a la força, aquests demòcrates d'ara callaven com uns morts. Ara, quan els catalans volem, no la imposició de la nostra llengua als altres, sinó el seu coneixement social en àmbits concrets per  poder viure totalment en català  a la nostra terra catalana , se'ns nega un dret que tenen o haurien  de tenir tots els pobles del món.

Per dignitat, us he parlat en català. Per justícia i equitat vers Occitània continuaré en la llengua occitana.

Amics occitans. Totes los òmes avèm besonh de causas materialas, la casa/ l'ostal, lo trabalh, la santat , los sòus/ la moneda, lo dreit a l'educacion, la qualitat de vida (ço que se sona l'ecologia), la veitura, las comunicacions (per exemple las comunicacions entre Catalonha e Occitània pel tunel de Salau), las vacanças, lo léser, l'amor, l'amistat, l'espòrt, etc. Tot aquò, e mai encara, son los dreits individuals, materials e necessaris per l'òme, mas s'acaban pas aicí los dreits.

Avèm los dreits a la cultura, a la lenga del país e lo dreit de viure al país amb la seuna lenga. En aquesta Pojada sempre avèm fait la defensa de la nòstra cultura comuna e de las nòstras lengas bessonas. Aqueste és l'objectiu principal de la Pojada, sèm pas contra los autres dreits, tot lo contrari. Mas los autres dreits son defensats per força institucions e gropes e per las constitucions dels estats e per los dreits universals. Si ongan, uei,  i a qualqu'un aicí que ven per causas diferentas de la frairetat entre los pobles catalan e occitan e la defensa de las nòstras lengas, de la nòstra cultura, del nòstre folklore..., vos podi assegurar que s'a enganat, que s'a trompat de camin e de luòc.   

Aquò dich, repeti, un cop de mai, que la França es la vergonha d'Europa e del mond entier, per aver pas signat e voler pas signar la Carta de las lengas regionalas, que d'autra part balha força mens de dreits que las autonomias de l'estat espanhòl.

A tota l'Europa se revelhan los regionalismes e las ancianas e vertadièras nacions. Es un procés que s'acaba pas e que contunha. Ara son Escòcia e Galas los païses que recuperan los sieus dreits nacionals. Avèm l'esperança, la fe e l'ideal, mas tanben trabalharem amassa per obtenir ensems los nostres dreits. França aurà de canviar, pode pas restar diferenta de tot lo mond e, alara,  quand aquò serà arribat, la nostrafèsta al Pòrt de  Salau serà la festa de la frairetat de dos pòbles liures que s'aiman e que vòlen viure liures, dedins una Europa de pòbles liures.

Visca Occitània, visca Catalonha
Enric Garriga Trullols
Secretari General del CAOC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada