Personalitats, diputats, alcaldes,
Amics occitans,
Amics catalans,
Benvinguts sigueu tots al Port de Salau, encontre de dos pobles, de dues llengües bessones i d’una mateixa cultura.
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitzà la Primera Pujada al Port de Salau ara fa 19 anys després d’haver assumit la idea que el Pòrt de Salau era un referent històric d’amistat i de cultura i un camí de llibertat, que calia recordar i potenciar.
Hi ho hem fet any rera any amb constància, dedicació, il•lusió i esforç. També esforç físic per pujar fins aquí dalt.
No volem marcar fites ni diferències. El que s’ha fet fins ara és bo i ha de continuar, però avui hi hem introduït un nou element, l’homenatge a les banderes catalana i occitana.
He vist personalment als Alps, a les valls occitanes d’Itàlia, com els occitans tributen homenatge a la bandera occitana, aquesta mateixa que hem hissat ara mateix en el Port de Salau. Els Pirineus són a mil quilòmetres dels Alps i avui hem fet el mateix que fan els occitans allà. Però l’homenatge aquí és doble: a la bandera occitana i a la catalana.
Fa 30 anys nasqué el CAOC i el seu símbol està format per la unió de les dues banderes. Aquestes dues banderes, que representen dues nacions, també són el símbol del CAOC des de l’inici. Aquestes banderes són les més antigues d’Europa tenen més de mil anys. En canvi, les banderes francesa i espanyola són modernes. Aquestes dues banderes lluitaren juntes a Muret i juntes o separades són símbols de la terra occitana i de la terra catalana. Després, la bandera catalana foragitada d’Occitània pels francesos, s’estengué per tot el Mediterrani i fou testimoni de totes les nostres victòries. Com digué l’almirall català Roger de Llúria, fins i tot els peixos del Mediterrani havien de portar les barres catalanes. Avui dia és la bandera oficial dels Països catalans i és el símbol de la voluntat de llibertat del nostre poble.
E ara per acabar vos parlarai en lenga occitana, coma ai fait cada annada, aicí al Pòrt de Salau.
En primèr vos vòli remembrar que lo 18 junh passat foguèt aprovat per Referendum lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha, que dins l’article 6 es marcat que l’occitan es oficial a la Val d’Aran, coma lenga pròpia, e tanben en tota Catalonha.
Aquò sembla incresible mas es vertat.
Çò qu’es interdit a l’estat francès en Catalonha, a partir d’ara, es oficial.
Jusqu’ara sonque lo CAOC ha fait regularament corses d’occitan. Aquò aurà de cambiar amb lo novèl Estatut.
Finalment vos disi que l’an venent serà lo 20 aniversari de la Pojada. Vos inviti a totes a venir.
Serem encara mai nombroses e farem la festa de la nostra amistat e de las nostras lengas mai granda, mai amicala e mai liure.
Visca Occitània!!
Visca Catalonha!!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Amics occitans,
Amics catalans,
Benvinguts sigueu tots al Port de Salau, encontre de dos pobles, de dues llengües bessones i d’una mateixa cultura.
El Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC) organitzà la Primera Pujada al Port de Salau ara fa 19 anys després d’haver assumit la idea que el Pòrt de Salau era un referent històric d’amistat i de cultura i un camí de llibertat, que calia recordar i potenciar.
Hi ho hem fet any rera any amb constància, dedicació, il•lusió i esforç. També esforç físic per pujar fins aquí dalt.
No volem marcar fites ni diferències. El que s’ha fet fins ara és bo i ha de continuar, però avui hi hem introduït un nou element, l’homenatge a les banderes catalana i occitana.
He vist personalment als Alps, a les valls occitanes d’Itàlia, com els occitans tributen homenatge a la bandera occitana, aquesta mateixa que hem hissat ara mateix en el Port de Salau. Els Pirineus són a mil quilòmetres dels Alps i avui hem fet el mateix que fan els occitans allà. Però l’homenatge aquí és doble: a la bandera occitana i a la catalana.
Fa 30 anys nasqué el CAOC i el seu símbol està format per la unió de les dues banderes. Aquestes dues banderes, que representen dues nacions, també són el símbol del CAOC des de l’inici. Aquestes banderes són les més antigues d’Europa tenen més de mil anys. En canvi, les banderes francesa i espanyola són modernes. Aquestes dues banderes lluitaren juntes a Muret i juntes o separades són símbols de la terra occitana i de la terra catalana. Després, la bandera catalana foragitada d’Occitània pels francesos, s’estengué per tot el Mediterrani i fou testimoni de totes les nostres victòries. Com digué l’almirall català Roger de Llúria, fins i tot els peixos del Mediterrani havien de portar les barres catalanes. Avui dia és la bandera oficial dels Països catalans i és el símbol de la voluntat de llibertat del nostre poble.
E ara per acabar vos parlarai en lenga occitana, coma ai fait cada annada, aicí al Pòrt de Salau.
En primèr vos vòli remembrar que lo 18 junh passat foguèt aprovat per Referendum lo novèl Estatut d’Autonomia de Catalonha, que dins l’article 6 es marcat que l’occitan es oficial a la Val d’Aran, coma lenga pròpia, e tanben en tota Catalonha.
Aquò sembla incresible mas es vertat.
Çò qu’es interdit a l’estat francès en Catalonha, a partir d’ara, es oficial.
Jusqu’ara sonque lo CAOC ha fait regularament corses d’occitan. Aquò aurà de cambiar amb lo novèl Estatut.
Finalment vos disi que l’an venent serà lo 20 aniversari de la Pojada. Vos inviti a totes a venir.
Serem encara mai nombroses e farem la festa de la nostra amistat e de las nostras lengas mai granda, mai amicala e mai liure.
Visca Occitània!!
Visca Catalonha!!
Enric Garriga Trullols
President del CAOC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada