dijous, 28 de juny de 2007

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EL TUDÓ I LA PEDRA” AL CAOC DE BARCELONA

Arnau de Trevillac és l’autor del llibre que avui presentem.

Trevillac és un municipi del Rosselló, al límit amb la Fonolleda (territori occità) a la qual ha pertangut històricament. El poble està a 540m d’altitud. Hi ha els castells de Saquera i Rocaverd. El parlar de Trevillac és de transició cap a l’occità.

El castell de Saquera era propietat de Bernat Berenguer de Parapertusa, el 1420, igual que el castell de Rocaverd.

Tot aquest escenari territorial, històric i lingüístic del poble de Trevillac marca una línia d’entroncament occitano-català.

L’autor desplega una narració històrica en el llibre que presentem que té una munió considerable d’aquests elements primaris que trobem en el poble de Trevillac, producte d’unes grans convulsions que han marcat el territori occitano-català, les gents que l’habiten, i el diferent camí divergent que ens han imposat poders aliens.

Ofegar un poble, una cultura, una llengua d’un passat esplendorós fou l’objectiu que ha reeixit en bona part, però que per desesperació dels botxins la víctima encara viu i respira.

L’autor, Arnau de Trevillac, està amarat d’aquesta tragèdia dels nostres dos pobles, que foren en l’època d’esplendor del temps dels trobadors.

Arnau de Trevilhac és un poeta que descriu la tragèdia nacional a la manera de Ventura Gassol amb les “Tombes flamejants”, “Morir gloriosament” (un avantpassat de l’autor té una tomba en una església de l’Alguer).

Un altre cop veig Arnau de Trevilhac com un militar de nissaga catalana (li ve de família), lluitant per un poble amb l’ideal i l’espasa de la raó. Si s’ha de morir que sigui sempre com els antics cavallers, amb honor i glòria.

D’altra banda, creu que Gandhi tenia raó quan deia que no hi ha cap causa intrínsecament justa que es pugui donar per causa perduda. I també Leclerc que deia que les bales maten persones però no poden matar mai idees.

Finalment confessa que qui més raó té és Chavela Vargas que diu que en el nostre temps el preu de la llibertat equival a patir i a ser pobre.

Doncs ho tenim ben fotut els catalans que ni patim ni som pobres. Som messells agenollats, i això no és cap avantatge per avançar vers la llibertat nacional. Fixeu-vos que la majoria d’independències s’han produït en pobles pobres, que ara avancen amb força en el camí de la prosperitat.

No us donaré gaires pistes sobre l’autor que té, segons les ocasions, imatge real o virtual.

Arnau de Trevillac pertany a una família que en el passat havia estat de militars i mariners, que van ser austracistes, i està emparentat de manera indirecta amb un destacat general català de la Guerra del Francès, i de manera directa, amb una nissaga de carlins. Un seu avi, essent tinent d'infanteria de marina i després d'haver guanyat una condecoració prou important a la Guerra de Cuba,- va decidir deixar, desenganyat, el servei actiu abans d'hora, i l'altre avi, quan la Gran Guerra, va lluitar a França formant part del cos expedicionari de l'exèrcit dels EUA. El seu pare, que ja no en va ser, de militar professional, però que de jove havia fet el servei militar com a quota, va ser mobilitzat cap a les acaballes ja de la Guerra Civil i va haver d'actuar, durant la retirada, com a oficial interí de l'exèrcit de la República, va resultar fet presoner al front i es va haver de passar després, un cop acabada la guerra, un temps internat en un camp de concentració. És el més petit de quatre germans, i ara ja l'únic viu d'entre tots ells, està divorciat, és pare de tres fills, dos nois i una noia, i té una néta.

Feu els estudis de batxillerat i peritatge agrònom a Barcelona. Feu estudis militars a Talarn i Jaca que canvià per estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.

Després fou productor cinematogràfic i televisiu. Obtingué experiència professional en editorials com a redactor i responsable de publicacions.

Publicà articles i treballs de temàtica molt diversa però hi ha uns temes recurrents com el de poder ser militar català i l’herència amagada del carlisme.

Ha participat en diferents documentals cinematogràfics, com ajudant, com a director, com a productor, com a assessor, com guionista, com a realitzador, etc.

Els llibres publicats anteriorment giren a l’entorn dels temes del llibre que avui presentem.

Els seus antecedents familiars, amb una història farcida d’accions militars, expliquen la gènesi de la trama que després desplega en “El Tudó i la Pedra”.

La història catalana dóna marge per fer llibres com aquest perquè per poc que rasquis surten personatges per tots costats, que enllaçats entre si, formen una fascinant història com la que ara ens conta l’autor.

Si l’objectiu d’Arnau de Trevilhac era fer-nos descobrir les obres dels personatges que fa intervenir en la narració, podem dir que ho ha aconseguit plenament.

Tot això emmarcat en l’antic País dels Trobadors, vertebrat per la Serralada dels Pirineus, fa tant suggerent el tema que la nostra associació el CAOC ha cregut que és un llibre especialment idoni per a ser presentat en aquesta sala que ha vist tantes manifestacions de relacions occitano-catalanes.

Gràcies a l’autor, gràcies a l’editor que ara presentarà l’obra i gràcies a vosaltres per haver vingut.

Enric Garriga Trullols
President del CAOC

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada